viernes, 4 de mayo de 2018

Premi especial de 3r i 4t d'ESO del Ir Concurs Literari Jove


La joventut davant del mirall

Sempre suposa anar a última hora, i amb la finalitat d’escapar-me de les responsabilitats. Escriure poemes durant la nit per esbargir-me duna realitat nefasta, al mateix temps que abraço la nostàlgia amb les mans fredes i el cor desfet. Buscant la manera de construir un món perfecte i trobant-me amb resultats insatisfets. Voler escriure, no poder i odiar el primer vers dun poema per no ser cap de trobar les paraules que donen forma a un sentiment que perjudica l’ànima.

No arriscar per por a perdre, i passar-me el dia estirada al llit contemplant alguna melodia que es remou sobre meu.

Alço la vista i aixeco els braços intentant agafar un petit bocí damor per omplir el meu cor. Suposo que sempre que busco no apareix, i quan deixo de fer-ho es just davant. Pe sóc impacient i necessito les mans càlides duna mare i la protecc d’un pare que vaig acomiadar tancant els ulls embossats d’aigua.

Navego entre mars plens de dubtes en busca d’alguna caixa musical, on dins seu s’amaga la felicitat. I sempre, al fer un pas endavant, l’orgull amb fa petita, tant petita que ningú escolta l’auxili sortint dels meus llavis.

Sóc jove, odio la joventut i tot el que intervé en ella, on vull fer-me gran però segueixo sentint-me petita, on apareix la por al ser incapaç de dirigir la meva essència.

Assassinant la màgia i tots els mags, sabent ara, que només eren il·lusions irreals.

Perdre les ganes de jugar, deixant de banda amistats. Trair i ser traïda.

Només vull ser cap que, quan em toqui marxar, pugui amagar-me al cor d’algú i saber que he estat important.

Ser cap de combinar les paraules mes dolces de totes les llengües i escriure un poema que arribi al cor del planeta. Ser la veu dels que s’han quedat sense ella.

Ser aquella nota musical d’una cançó melancòlica que dansa discretament sobre les
notes dun piano imaginari.

De trobar la inspiració, sense la necessitat de tancar els ulls.

Deixar de banda l’exisncia d’aquells que van ferir l’esperit de nens innocents. Comprendre poesies i guardar-les entre les mans.
Volar sobre les paraules d’un llibre espantat.

Ser Jove per una eternitat i deixar de ser-ho si això em destrossa.

Reunir les peces trencades de la meva ombra perduda entre el carrer del costat meu. Poder arribar als vostres cors només entregant-vos un sentiment pur, deixant de banda els defectes y les aparences.
Pesobretot, ser cap d’escoltar el meu cor bategant.

DARK

No hay comentarios:

Publicar un comentario