Premi al format de prosa de 3r i 4t d'ESO del Ir Concurs Literari Jove

Vides creuades

El vaig veure per última vegada quan tenia vuit anys, quan estudiàvem  junts.

Al cap d’un temps es va mudar, no sé a on, i l’únic que em quedava d’ell era una petita petxina que sempre la portava a sobre, que quan se li va caure,  li anava a tornar però el dia següent ja no hi era.

Van passar els anys, i em vaig mudar a la ciutat per acabar els meus estudis i allà, vaig llogar un pis amb unes amigues.

Un dia, tornant a casa al vespre, vaig trobar una petita petxina molt semblant a la que tenia davant la porta, la vaig agafar, però al cap de dues setmanes només m’havia fet il·lusions .

Era una tarda de primavera quan vaig sortir, però quan volia tornar a casa, el vaig veure de lluny, sí, era ell, feia molts anys que no el veia, però tenia la sensació de que era ell.

Vaig començar a córrer cap a ell, però hi havia molta gent, però quan per fi vaig arribar en el lloc on l’havia vist, ja no hi era, només hi havia una nota sobre un banc que deia ” Si te’n recordessis de mi, sabries on trobar-me”.

Torno a casa, potser m’he confós, segur que era per una altra persona, em vaig dir.

Quan vaig arribar a la meva cambra, vaig veure les dues petxinetes sobre l’escriptori i vaig decidir anar a la platja.

Era tot fosc, no hi havia ningú, excepte uns mariners i les seves barques, començo a caminar descalça sobre la sorra i m’assec al terra, torno a llegir una vegada més  la nota juntament amb les dues petxines a la mà, tanco els ulls i penso que solament eren imaginacions meves , tonteries, masses il·lusions  per un dia, però quan em vaig girar per anar-me, el vaig veure, si era ell, si a poques passes...

Desprès d’una vida plena d’amor, després de 42 anys junts i dos fills, es va tornar a mudar, però ara no en aquesta vida.

I l’únic que em quedava d’ell ara, eren els nostres dos fills i les quaranta-dues petxines, sí, perquè cada aniversari em regalava una petxina i una nota molt senzilla ”el meu amor creix per tu”.

Avui era el nostre aniversari des de la primera petxina que em va donar, però avui ja no hi  era per donar-me una altre.

Però per la tarda, vaig rebre una caixeta de color blau marí, la vaig obrir i vaig trobar la quaranta-tresena petxina juntament amb una nota que deia “ el meu amor per tu és etern” .

Amb llàgrimes als ulls, vaig anar amb la nota i la petxina cap a la platja, on ens vam trobar per primera vegada en molts anys, vaig passejar per la sorra descalça, vaig tornar  a seure en el mateix lloc on vaig seure la primera vegada, torno a llegir una vegada més la nota, encara amb la petxina a la mà, vaig tancar els ulls.... i allà el vaig tornar a veure.

MARYAM BENAISSATI EL KHATTOUTI