Dins del marc dels actes del 25è aniversari de la biblioteca, i dins la quinzena de Pere Calders, el passat 12 de març es va fer una tertúlia especial a la biblioteca. A continuació, reproduïm l'acta de la tertúlia:
12 de març de 2012
VINT-I-DOSENA
TERTÚLIA
TERTÚLIA DEDICADA A PERE CALDERS
* De la vint-i-unena tertúlia no hi ha acta perquè vam acabar de preparar
la llegida de textos del Dia de la Dona, vam escollir una lectura del 2005-2006
per a la celebració dels deu cursos, i vam llegir unes quantes pàgines de L’home de
la maleta.
* Dediquem la vint-i-dosena tertúlia a Pere Calders, dins la quinzena per
recordar aquest escriptor (en l’any del centenari del seu naixement). A més de
les tertulianes, participen en la tertúlia Anna Magem (alcaldessa de Balenyà),
Toni Mas (regidor de Cultura) i Rosa Sala (regidora d’Educació). Llegim i
comentem dos contes de Pere Calders: Coses de la Providència i Invasió
subtil.
‘COSES DE LA PROVIDÈNCIA’
► Jo hi crec, en la Providència. Les
coses passen per alguna raó.
► Com al començament de la història,
quan ens sentim bé amb nosaltres mateixos, fins i tot ens trobem més guapos.
► El desencadenant de la història és
una situació irreal. Surrealista.
► El protagonista se sent bé i
abandona les claus a la roba vella. Sembla com si es prepari per a una nova
vida. També hi ajuda que és la primavera.
► Una mateixa cosa es pot veure i
entendre de maneres diferents.
► Els personatges de Calders, com
els d’aquest conte, són molt humans.
► Que a l’Ernest se li escapi la
barra de gel de les mans... potser representa que se li’n va la vida vella.
► La Providència és una cosa
invisible i intocable.
·
Potser la confonem amb el destí.
·
La Providència és com el destí però en
positiu.
► La interpretació que cadascú fa
dels fets de la seva vida és el que dóna forma al que anomenem destí o
Providència.
► Em sembla que la Providència no és
altra cosa que un seguit de coincidències o fets atzarosos.
► Crec que no hi crec, en la
Providència.
·
Però aquesta afirmació es basa en una
creença.
► El destí –dut a l’extrem– anul·la
la llibertat.
·
De tota manera, crec que som subjectes
actius, que... tot i les limitacions, podem decidir.
·
Hi ha alguna cosa predeterminada, però
cadascú acaba teixint el seu propi jersei.
► Ens agrada convertir la nostra
vida en una mena de pel·lícula, per això ens agrada fer referència al destí. És
una qüestió més psicològica que real.
► En el conte hi ha una reflexió
sobre la llibertat: quan l’Ernest li dóna l’opció, al protagonista, de no
casar-se amb la seva filla.
► Cada vegada que decidim, estem
renunciant a alguna cosa. Per tant, es construeix una sola història.
·
Hauríem d’evitar de renunciar a coses;
seria millor guardar-nos-les per a més endavant.
·
Aquesta suma de casualitats que formen el
camí de cadascú és la Providència.
► En el cas de les dones, la
llibertat depèn de l’autonomia econòmica.
► L’entorn social condiciona molt la
vida.
·
La llibertat queda limitada per l’entorn
i, també, per la genètica. És un marge estret, però real.
► La llibertat d’expressar-nos
lliurement, sense coaccions, és importantíssima, és necessària: et permet
respirar.
‘INVASIÓ SUBTIL’
► La imaginació fa que interpretem
les coses d’una manera o d’una altra.
► Hi ha gent obstinada..., que quan
s’entossudeix en una idea no cedeix.
► El protagonista juga a ser espia.
·
I està carregat de prejudicis.
► Comprendre la realitat és difícil.
·
La realitat no és la realitat, sinó allò
que t’imagines que és, allò que creus que és...
► Novament s’observa que Calders
se’ls estima, els personatges.
► En el fons potser hi ha l’instint
de conservació, de supervivència.
·
I tenim por. Per això a vegades veiem
perills on no n’hi ha.
·
Les llegendes urbanes poden sortir de
situacions com aquesta.
