lunes, 3 de diciembre de 2012

Només falten el 24 i el 25!!!

Estem a punt d'acabar l'any 2012 i al mateix temps d'acabar els actes de celebració dels 25 anys de la biblioteca el Drac.

Fem un repàs dels últims actes celebrats des de l'acte central, "L'estiu és viu amb la Biblioteca el Drac" celebrat el passat 21 de juny a la plaça Josep Espona i on vam poder gaudir de diferents activitats, exposició dels 25 anys de la biblioteca, l'actuació de la Pepa Lavilla i una biquinada amb la comissió de festes.

Acte 18: La setmana màgica de la biblioteca al casal
Durant la setmana del 2 al 6 de juliol, al casal d'estiu dels Hostalets de Balenyà se celebra la setmana de la màgia. La biblioteca hi participa activament programant diverses activitats per a tots els grups del casal: bookcrossing, taller de cuina, taller de punts de llibre gegants i bibliopiscina.

Acte 19: Vetllada literària musical. Lectura dels textos guanyadors dels concursos literaris 2012 (concurs literari de Sant Jordi i Premi Miquel Bosch i Jover). Els lectors són els propis autors i també membres de la tertúlia de la biblioteca.



Acte 20: Apropa't a la màgia!
Espectacle de màgia a càrrec del Mag GT (24 d'octubre)

Acte 21: Les biblioteques catalanes des dels inicis fins el segle XXI. 
Exposició cedida per la Carme Rubio sobre les biblioteques catalanes formada per 4 plafons explicatius i tres vitrines amb llibres de principis del segle XX i l'època de la República. L'exposició es podrà veure fins a finals d'any.

El dia 5 de novembre, la Carme Rubio va fer una visita guiada de l'exposició durant la tertúlia de la biblioteca.





Acte 22: Joc de les papallones
Joc de dinamització de la lectura entre les diferents classes de l'escola Joan XXIII. La classe que supera el repte (que tots els nens llegeixin un llibre durant una setmana) es converteix en una classe superlectora i a més, pot decorar la seva porta amb les papallones de colors.




Acte 23: La física invisible
Emmarcat a la setmana de la ciència (del 16 al 25 de novembre) la biblioteca va organitzar un acte interactiu amb diversos experiments d'electromagnetisme.


 


  




jueves, 25 de octubre de 2012

LLIBRES PER TRIAR I REMENAR

Llibres per triar i remenar és una activitat que es fa a la biblioteca des de fa més de dos anys i que consisteix en portar, tres cops a l'any, una petita part de la biblioteca al casal Oller. Aquesta activitat pretén complir l'objectiu d'acostar la lectura a aquells qui, per motius diversos, no poden desplaçar-se a la biblioteca.

Espai del casal Oller de "Llibres per triar i remenar"




Aquests dies, i en motiu dels 25 anys de la biblioteca, hem preparat una edició especial de l'activitat. A més de l'habitual lot de llibres, hi hem portat un suro on a part del logo d'aniversari de la biblioteca hi ha penjats 25 poemes:

- "Amo l'aroma" Joan Salvat-Papasseit
- "Emmaonat capvespre" Joan Brossa
- "La fageda d'en Jordà" Joan Maragall
- "L'amor jugava a perdre's" Miquel Martí i Pol
- "Jardin" Antonio Machado
- "Madrugada" Federico Garcia Lorca
- "Madrigal de Blanca-nieve" Rafael Alberti
- Fragment de "Canigó" de Jacint Verdaguer
- "Sobre el cuerpo de la luna" Miguel Hernandez
- "L'ànima de les flors" Joan Maragall
- "Tres noies" Josep Carner
- "Cançó de pluja" Josep Maria de Segarra
- "Sé un poble lluny de Provença" JV Foix
- "Molt lluny d'aquí" Màrius Torres
- "Aniversari amb margarides grogues" Narcís Comadira
- "Canción de aniversario" Jaime Gil de Biedma
- "Contigo" Luis Cernuda
- "Dues amigues" Gabriel Ferrater
- "Desig" Rosa Leveroni
- "Cançó manyada" Clementina Arderiu
- "Capvespre" Quima Jaume
- "La carn vol carn" Vicent Andrés Esteller
- "Rabeig del Ter" Segimon Serrallonga
- "Penso en el cor - i en l'orient" Carles Riba
- "Primera lletra escrita al capvespre" Joan Perucho

Amb aquesta, ja son dues les activitats que hem fet amb el casal Oller en motiu dels 25X25, ja que el passat mes de febrer, una colla de voluntaris de la biblioteca es van desplaçar al casal per a fer una lectura en veu alta de diversos poemes.


viernes, 28 de septiembre de 2012

Els millors poetes catalans

Des de fa uns dies i a través del diari ARA es pot adquirir la col·lecció "Els millors poetes catalans del segle XX", on es reuneixen 41 obres poètiques d'autors catalans del segle passat.
Tal i com van fer amb l'anterior col·lecció, l'Enciclopèdia Bernat Metge, els lectors que l'adquireixin, podran regalar una altra col·lecció sencera a una escola de Catalunya.

En Carles Capdevila, regala la seva a l'Escola Joan XXIII dels Hostalets de Balenyà, per tant, aviat, la podreu veure a la Biblioteca el Drac!

Us deixem unes fotos del dia que ens va entregar l'enciclopèdia Bernat Metge, coincidint amb el 25è aniversari de l'escola nova:

RACÓ DEDICAT ALS GERMANS GRIMM



Aquest 2012 fa 200 anys de la publicació del primer llibre dels Germans Grimm, Kinder- und Hausmärchen ("Contes per la infància i la llar"). Per aquest motiu, hem aprofitat un espai de la biblioteca per dedicar-los un racó molt especial on s’hi poden trobar els contes dels Germans Grimm que tenim a la biblioteca, una galleda amb diferents titelles de personatges dels contes i un petit joc.
El joc consisteix en llegir un petit fragment d’un conte i endevinar de quin conte es tracta. Aquesta setmana el fragment és aquest:
...
El rei estava cada cop més encuriosit i esperava impacient conèixer el misteriós marquès. Però el gat no volia que el monarca veiés el seu amo vestit  miserablement.
I quina en va pensar?
...
Saps quin conte és??
Cada setmana, un fragment nou!


jueves, 14 de junio de 2012

L'ESTIU ÉS VIU AMB LA BIBLIOTECA EL DRAC (25X25 - 17)

El proper 21 de juny i coincidint amb la data d'inauguració de la biblioteca d'Els Hostalets de Balenyà, celebrarem l'acte central dels 25X25 (els 25 actes que la Biblioteca el Drac celebra de gener a desembre de 2012 per commemorar el seu 25è aniversari).

Hem preparat una tarda plena d'activitats, que també serviran per celebrar l'arribada de l'estiu. Totes les activitats es faran a la plaça Josep Espona.

A les 6 de la tarda obrirem l'espai "La Biblioteca al carrer", una mini biblioteca amb contes i activitats per a petits i grans.

A les 7, farem el comiat de l'Hora del Conte, amb la representació de "La puça^Pica vol ser artista de circ" amb Pepa Lavilla

A partir de les 8:
- BIKINADA popular a preus populars
- Competició del joc dels 25 anys de la Biblioteca amb la LLAR DEL JUBILAT
- MÚSICA d'ambient


HI ESTEU TOTS CONVIDATS!

viernes, 4 de mayo de 2012

10 anys de LA TERTÚLIA

El passat 30 d'abril, vam celebrar el 10è aniversari de La Tertúlia. En aquesta ocasió, vam fer una tertúlia oberta a tothom (erem 29!!) i vam treballar amb un recull de textos que constituien una petita mostra del que hem fet durant aquests anys:



10 ANYS DE TERTÚLIA



LA TERTÚLIA



—Això és una tertúlia de temes diversos i, també, literària.

—Quantes pàgines i llibres que hem llegit, en aquests anys!

—A mi em va agradar L'atles furtiu, que és una barreja de fets històrics i imaginaris.

—De fet, hem viatjat a llocs ben diferents: a Mequinensa, al costat de l'Ebre...

—A un cortijo andalús, compartint les penes de les filles de Bernarda Alba!

—I, fins i tot, a l'Edèn!

—I, quan llegíem El somni d'una nit d'estiu..., quin tip de riure!

—La màgia de la literatura, la màgia del teatre, et fa viure la història.

—I les pel·lícules i els berenars també hi ajuden!

—I sobretot, l'amistat i les rialles compartides.






'LA PLAÇA DEL DIAMANT' (INICI)



La Julieta va venir expressament a la pastisseria a dir-me que, abans de rifar la toia, rifarien cafeteres; que ella ja les havia vistes: precioses, blanques, amb una taronja pintada, partida en dues meitats, que ensenyava els pinyols. Jo no tenia ganes d'anar a ballar, ni tenia ganes de sortir perquè m'havia passat el dia despatxant dolços, i les puntes dels dits em feien mal de tant estrènyer cordills daurats i de tant fer nusos i agafadors. I perquè coneixia la Julieta, que a la nit no li venia de tres hores i tant li feia dormir com no dormir. Però em va fer seguir vulgues no vulgues, perquè jo era així, que patia si algú em demanava una cosa i havia de dir que no. Anava blanca de dalt a baix: el vestit i els enagos emmidonats, les sabates com un glop de llet, les arracades de pasta blanca, tres braçalets rotllana que feien joc amb les arracades i un portamonedes blanc, que la Julieta em va dir que era d'hule, amb la tanca com una petxina d'or.



Quan vam arribar a la plaça els músics ja tocaven. El sostre estava guarnit amb flors i cadeneta de paper de tots colors: una tira de cadeneta, una tira de flors. Hi havia flors amb una bombeta a dintre i tot el sostre era com un paraigua a l'inrevés, perquè els acabaments de les tires estaven lligats més enlaire que no pas el mig, on totes s'ajuntaven. La cinta de goma dels enagos, que havia patit molt per passar-la amb una agulla de ganxo que no volia passar, cordada amb un botonet i una nanseta de fil, m'estrenyia. Ja devia tenir un senyal vermell a la cintura, però així que el vent m'havia sortit per la boca la cinta tornava a fer-me el martiri. L'entarimat dels músics estava voltat d'esparreguera fent barana i l'esparreguera estava guarnida amb flors de paper lligades amb filferro primet. I els músics suats i en mànigues de camisa. La meva mare morta feia anys i sense poder-me aconsellar i el meu pare casat amb una altra. El meu pare casat amb una altra i jo sense la meva mare que només vivia per tenir-me atencions. I el meu pare casat i jo joveneta i sola a la plaça del Diamant, esperant que rifessin cafeteres, i la Julieta cridant perquè la veu li passés per damunt de la música, i no seguis que et rebregaràs!, i davant dels ulls les bombetes vestides de flor i les cadenetes enganxades amb pasta d'aigua i farina i tothom content, i mentre badava una veu a l'orella va dir-me, ¿ballem?





'LA PLAÇA DEL DIAMANT' (COMENTARI DE MERCÈ RODOREDA)



La plaça del Diamant comença així: "La Julieta va venir expressament a la pastisseria a dir-me que abans de rifar la toia rifarien cafeteres...". Mentre escrivia aquesta primera frase no podia pas pensar ni remotament que, un quart de segle després, de la meva novel·la se n'haurien fet tantes edicions catalanes i tantes traduccions estrangeres.



Quan la vaig escriure no recordava gaire com era la plaça del Diamant de debò. Només recordava que, quan tenia tretze o catorze anys, una vegada, per la festa major de Gràcia, vaig anar amb el meu pare a seguir carrers. A la plaça del Diamant havien aixecat un envelat. Com a d'altres places, és clar; però el que sempre més he recordat és aquell. En passar-hi pel davant, tot ell una capsa de música, jo, a qui els meus pares prohibien de ballar, en tenia unes ganes desesperades i anava com una ànima en pena pels carrers guarnits. Potser per culpa d'aquesta frustració, al cap de molts anys, a Ginebra, vaig començar la meva novel·la amb aquell envelat.





'TESTA DE VELL EN BRONZE', DE RAMON FOLCH I CAMARASA



I va ser, de sobte, com una olor fina, tènue, de noia jove; una olor que arribava de molt lluny, barrejada amb un perfum de glicina florida i amb la música d'un piano que una senyora de mitjana edat tocava mentre les parelles giravoltaven parsimoniosament per una gran sala, la sala de la casa, de la torre dels Martorell al Guinardó, que, amb els finestrals oberts, donava al parc de les glicines en flor...



Elisenda, olor de glicina.



L'Elisenda. I la manera de riure de l'Elisenda quan ell, en saber el seu nom, li deia que ell "només" es deia August, i ella feia que "Déu n'hi do"; l'Elisenda, que, en plena dansa, es posava deliciosament vermella quan les noies Martorell, manifasseres i simpàticament indiscretes, començaven a fer-li l'ullet perquè era la tercera vegada seguida que ballava amb el jove periodista.



El perfum de glicina, i, alhora, aquella exaltació de mirar-li els ulls radiants, i aquella ira sorda, amb prou feines ofegada, de saber-se mal vestit, amb els pantalons del seu germà gran i la vella americana que la mare li havia replanxat "perquè faci força goig, el meu August"... [...]



En la seva butaca tronada, el vell brandà el cap. Tot plegat, cabòries.



El cigarret se li havia apagat, però no el tornà a encendre, i el deixà en el cendrer, d'esma.



Després amagà les mans sota la manta. Se li havien ben refredat. Com els records. I el cor, segurament.



Però l'olor de glicina tornava, ara, insidiosa, i balmava tot l'aire al voltant del vell vençut, prostrat.



L'olor de la glicina i l'olor de l'Elisenda.



I amb l'olor tornaven els records, des del fons del pou del temps.



Dolços records d'un amor que mentre durà havia estat una embriaguesa, un somni viscut.



Potser tan dolç en el record justament perquè havia estat tan breu.





CARTA D'ISABEL-CLARA SIMÓ

(DESPRÉS D'HAVER LLEGIT 'JÚLIA')



Benvolguts tots:



Gràcies per la vostra atenta lectura. Alguns comentaris m'han agradat molt, però no perquè siguin o no elogiosos sinó perquè m'han fet reflexionar. És molt bo un contacte entre lectors i autor/a.



Voldria contestar a qui diu que alguns temes són massa moderns amb una dada històrica: el concepte de llibertat és típic del segle XIX. Per això hi ha els llibertaris (o anarquistes) i els liberals, i per això hi ha tantes novel·les i poesies de l'època que en parlen.



Estic molt d'acord que l'únic amor en la vida de la Júlia és el seu pare.



Pel que fa al final, tinc lectors que el veuen massa obert, que no hi ha conclusió. Reconec que és cert, però és que m'encanten els finals oberts, perquè així implico el lector, li deixo el final a les seves mans, evito el dogmatisme.



Respecte a la frase "catòlica havia de ser", m'ha portat molts mals maldecaps (per exemple, un jurat d'un premi literari molt important em va dir que va ser impossible que l'editorial acceptés aquest llibre per premiar-lo per aquesta frase). Tanmateix, no estic insultant ningú; més aviat és del que diria un obrer alcoià (jo mateixa ho he sentit a la meva infància), perquè l'Església havia fet tants abusos! No oblidem que els nostres revolucionaris, a Catalunya també, el primer que fan és cremar esglésies...



Vaig escriure aquesta novel·la per contar una història, és clar, però sobretot volia expressar que el canvi de classe social, en aquella època, era quasi impossible, i que el preu que paga la Júlia és excessiu i, a més, ha de treballar, com bé dieu, com un home i actuar com un home per fer-se respectar. Volia també divulgar la Revolució del Petroli del meu poble i els problemes entre la burgesia i els obrers d'aquella època. Recordem que si avui tenim vacances pagades, subsidis d'atur o medicina gratuïta és perquè aquells homes i dones, sobretot els sindicalistes, es van jugar la vida, van ser perseguits i empresonats i s'hi va vessar molta sang.



Una abraçada a tothom,

Isabel-Clara Simó





LA FELICITAT



Les persones, sovint, busquem la felicitat per mitjà de tenir molts diners i comprant els productes millors (tant si els necessitem com si no), però quedem igual.



En els anuncis sovint s'identifica felicitat amb posseir els productes anunciats. Per tant, deu ser que moltes persones ho veuen d'aquesta manera.



Les persones (sobretot, els infants) imitem el que es diu o es fa en certs anuncis; per tant, hi ha anuncis que poden resultar, fins i tot, perillosos.



Una de les coses que permet ser feliç és estar avingut amb la societat i l'entorn que t'han tocat per viure.



Per ser feliç, cal valorar les coses que són importants de debò (no les innecessàries) i trobar valors, idees, etc., que ajudin a orientar i donar sentit a la pròpia vida.



Als fills/es, a vegades els comprem tot el que demanen perquè no els podem dedicar temps, perquè no els podem donar comprensió, caliu, etc.





ELS COLORS DEL NOSTRE POBLE



Al nostre poble, ara a la primavera, arriben els rosats i malves dels pruners bords. N'hi ha al parc de can Jepis; també se'n veuen anant cap a Centelles, abans del pont de ferro... Són tons que recorden les postes de sol, quan els turons i les muntanyes de ponent, com el Roc Gros o el Puigsagordi, guanyen protagonisme i bellesa. També agrada la gamma inestable de grisos de després de la pluja, si els núvols s'estripen i alguns rajos de sol malden per tornar a il·luminar el Puigsagordi, mentre l'olor de l'herba molla ho impregna tot.



El maig és el temps dels blancs i morats de la farigola. Quan ens acostem a l'estiu, el vermell de les cireres substitueix el blanc lluminós de la florida de l'arbre, mentre que els blats i els ordis dels entorns comencen a daurar-se i a abandonar el verd dels mesos anteriors. Els blats que rossegen, pentinats per la marinada, recorden les onades del mar.



Fruites i hortalisses verdoses, marronoses, groguenques, de color grana... repinten la tardor, amb l'ajuda de les fulles grogues i marrons del passeig dels Plataners, que pengen a les branques abans que el vent les faci caure.



Passejant pels carrers del poble, veiem façanes de tons diversos, fins i tot vermellosos i rosats. Aquests colors, tan diferents dels blanquinosos i terrosos de les parets properes, agraden a uns veïns i desagraden als restants, però no deixen ningú indiferent.



Quan algú s'atreveix a buscar l'essència del poble, pot parlar de grisor, de colors apagats... Però també hi ha qui, en pensar en la gent, hi troba una gamma que va del blanc i el rosa fins a tons més càlids, o encara més: hi veu una paleta de pintor amb tots els colors possibles, perquè hi ha persones d'orígens geogràfics i culturals ben diversos.



Una paleta de pintor amb tots els colors possibles: així és el poble.





LES TERTULIANES PARLEN DE LA TERTÚLIA



Gràcies a la tertúlia llegeixo en veu alta. M'he acostumat a llegir llibres i he après a escoltar. (Marta)



M'agrada moltíssim llegir. Gaudeixo d'estar amb el grup (amb les companyes i el dinamitzador). Gaudeixo del companyerisme que hi ha.

(Montserrat C.)



Vull valorar, també, el companyerisme, el fet d'haver après a escoltar... i el llegir. I saber moltes coses del món, que és molt important. (Dolors)



A la tertúlia hi ha molt companyerisme. És una activitat que serveix per fer cultura. I també s'hi passen estones divertides. (Maria Vila)



Sempre m'hi he trobat molt bé. Hi he après molt de tothom. (Maria D.)



Hi he après moltíssim: les unes aprenem de les altres. (Maria Vilalta)



Com que mai no havia anat a l'escola, és una alegria tenir la sensació que vaig a "classe", encara que la tertúlia no sigui ben bé una classe. És molt important que et puguis expressar. (Antonia de la R.)



M'agrada perquè m'hi trobo bé. Pots opinar. I en escoltar tantes opinions, veus que la teva no és única. Les festes i les sortides també estan molt bé. (Mercè Muntal)



Quan vaig venir a viure aquí, no coneixia ningú. Llavors vaig començar a fer alguna activitat a l'escola d'adults. Aquest any m'he apuntat a la tertúlia i estic contenta. (Antònia G.)



Durant aquests anys, no només hem llegit textos i llibres, sinó que hem intentat viure aquestes lectures: comentant-les, conversant amb els autors (quan ha estat possible), anant a teatre... No només parlem de temes locals, sinó que es participa activament en diverses activitats del poble.

(Amadeu)



Quan vaig entrar a la biblioteca..., era la tertúlia de l'Ateneu, que es feia a la biblioteca; ara... és la tertúlia de la biblioteca. Sense la tertúlia, la biblioteca no seria el mateix. D'altra banda, em sembla que he aportat una visió més jove als temes que tractem. (Mariona)



També destacaria que hem après a deixar dir i escoltar. (Gemma)



És bo que cadascú tingui la seva opinió i que estiguem molt bé totes juntes. M'agrada que hi hagi la visió d'algunes persones més joves, com la Mariona i l'Ester. Disfruto molt llegint. També he agafat més seguretat a parlar i a escriure. (Maria Rosa)



Em trobo molt bé amb tot el grup. A la tertúlia m'assabento de les qüestions d'actualitat. Llegint i comentant les lectures comprenc millor el que diuen els llibres. (Mercè Mauri)



M'hi trobo molt bé. No m'hauria pensat mai que fos capaç d'entendre tantes coses. Sóc molt tancada, però ara parlo, llegeixo... Això m'ha donat molts ànims. (Margarita)



A la tertúlia també hi ha gent que demana perdó. Com ja s'ha dit, s'hi aprèn a escoltar. (Montserrat S.)




Moltes gràcies a tots els que heu format part d'aquests 10 anys de tertúlia!

Biblioteca el Drac

miércoles, 11 de abril de 2012

Antoni Tàpies a la Biblioteca

Des del passat dia 2 d'abril la Biblioteca el Drac acull una exposició sobre l'obra d'Antoni Tàpies creada pels alumnes de segon de l'escola Joan XXIII.

Cada nen ha projectat l'obra d'Antoni Tàpies sobre la seva pròpia casa, inspirant-se principalment en la façana de la Fundació Antoni Tàpies del carrer Aragó de Barcelona.

A l'exposició veureu com han quedat algunes de les cases del poble després d'aquest experiment artístic i podreu jugar a endevinar de quines cases del poble es tracta.

A més, també podreu veure alguns mitjons d'Antoni Tàpies fets també pels nens de l'escola.

Esteu tots convidats a visitar aquesta exposició, que es podrà veure fins el mes de juny i forma part dels actes de celebració del 25è aniversari de la biblioteca (10è acte).

"Movent les paraules" a la Biblioteca el Drac


Aquest dijous 12 d'abril i dins el cicle "Els dijous de l'Òmnium", l'actriu Pepa Lavilla presentarà l'espectacle "Movent les Paraules", una lectura dramatitzada de contes de la Montserrat Roig. Aquest acte, que forma part dels 25 actes de celebració dels 25 anys de la biblioteca el Drac (és l'11è) Òmnium Osona.

Els textos de la Montserrat Roig ens conviden a qüestionar-nos certs aspectes de la nostra vida. Les seves paraules ens donen una certa perspectiva i ens permeten ser una mica més crítics.
La guerra, l’amor sense lligams, l’amor amb plenitud, la comprensió, el respecte, la maternitat... són alguns dels temes sobre els que ens fa reflexionar l'escriptora.

Els seus personatges són transparents pel que fa als sentiments, les frustracions i els anhels i això ens ajuda a comprendre la relació entre l’home i la dona. Cal cisellar allò que tens perquè la pèrdua sempre és dolorosa. Ens descriu un amor lent sense presses, durador. Estimar sense lligams és estimar més enllà de les paraules, és estimar una mirada, unes mans. Quin sentit té destruir la vida i... aleshores, quin sentit se li dona a la maternitat.

Aquest espectacle és un crit a la pau en tots els aspectes de la vida, la pau en la parella i en la societat, és el camí cap a un creixement personal i col•lectiu.

Us esperem a tots, aquest dijous 12 d'abril a les 8 del vespre a la Biblioteca el Drac.

martes, 20 de marzo de 2012

Acta de la tertúlia de Pere Calders


Dins del marc dels actes del 25è aniversari de la biblioteca, i dins la quinzena de Pere Calders, el passat 12 de març es va fer una tertúlia especial a la biblioteca. A continuació, reproduïm l'acta de la tertúlia:

12 de març de 2012

VINT-I-DOSENA
TERTÚLIA

TERTÚLIA DEDICADA A PERE CALDERS

* De la vint-i-unena tertúlia no hi ha acta perquè vam acabar de preparar
la llegida de textos del Dia de la Dona, vam escollir una lectura del 2005-2006
per a la celebració dels deu cursos, i vam llegir unes quantes pàgines de L’home de
la maleta.
* Dediquem la vint-i-dosena tertúlia a Pere Calders, dins la quinzena per
recordar aquest escriptor (en l’any del centenari del seu naixement). A més de
les tertulianes, participen en la tertúlia Anna Magem (alcaldessa de Balenyà),
Toni Mas (regidor de Cultura) i Rosa Sala (regidora d’Educació). Llegim i
comentem dos contes de Pere Calders: Coses de la Providència i Invasió
subtil.


‘COSES DE LA PROVIDÈNCIA’
► Jo hi crec, en la Providència. Les
coses passen per alguna raó.

► Com al començament de la història,
quan ens sentim bé amb nosaltres mateixos, fins i tot ens trobem més guapos.

► El desencadenant de la història és
una situació irreal. Surrealista.

► El protagonista se sent bé i
abandona les claus a la roba vella. Sembla com si es prepari per a una nova
vida. També hi ajuda que és la primavera.

► Una mateixa cosa es pot veure i
entendre de maneres diferents.

► Els personatges de Calders, com
els d’aquest conte, són molt humans.

► Que a l’Ernest se li escapi la
barra de gel de les mans... potser representa que se li’n va la vida vella.

► La Providència és una cosa
invisible i intocable.
·
Potser la confonem amb el destí.
·
La Providència és com el destí però en
positiu.

► La interpretació que cadascú fa
dels fets de la seva vida és el que dóna forma al que anomenem destí o
Providència.

► Em sembla que la Providència no és
altra cosa que un seguit de coincidències o fets atzarosos.

► Crec que no hi crec, en la
Providència.
·
Però aquesta afirmació es basa en una
creença.

► El destí –dut a l’extrem– anul·la
la llibertat.
·
De tota manera, crec que som subjectes
actius, que... tot i les limitacions, podem decidir.
·
Hi ha alguna cosa predeterminada, però
cadascú acaba teixint el seu propi jersei.

► Ens agrada convertir la nostra
vida en una mena de pel·lícula, per això ens agrada fer referència al destí. És
una qüestió més psicològica que real.

► En el conte hi ha una reflexió
sobre la llibertat: quan l’Ernest li dóna l’opció, al protagonista, de no
casar-se amb la seva filla.

► Cada vegada que decidim, estem
renunciant a alguna cosa. Per tant, es construeix una sola història.
·
Hauríem d’evitar de renunciar a coses;
seria millor guardar-nos-les per a més endavant.
·
Aquesta suma de casualitats que formen el
camí de cadascú és la Providència.

► En el cas de les dones, la
llibertat depèn de l’autonomia econòmica.

► L’entorn social condiciona molt la
vida.
·
La llibertat queda limitada per l’entorn
i, també, per la genètica. És un marge estret, però real.

► La llibertat d’expressar-nos
lliurement, sense coaccions, és importantíssima, és necessària: et permet
respirar.

‘INVASIÓ SUBTIL’
► La imaginació fa que interpretem
les coses d’una manera o d’una altra.

► Hi ha gent obstinada..., que quan
s’entossudeix en una idea no cedeix.

► El protagonista juga a ser espia.
·
I està carregat de prejudicis.

► Comprendre la realitat és difícil.
·
La realitat no és la realitat, sinó allò
que t’imagines que és, allò que creus que és...

► Novament s’observa que Calders
se’ls estima, els personatges.

► En el fons potser hi ha l’instint
de conservació, de supervivència.
·
I tenim por. Per això a vegades veiem
perills on no n’hi ha.
·
Les llegendes urbanes poden sortir de
situacions com aquesta.

miércoles, 14 de marzo de 2012

Actes 6 i 7

Fem un repàs de les activitats 6 i 7 dels 25 actes de celebració de l'aniversari de la biblioteca

ACTE 6: TALLER DE PUNTS DE LLIBRE GEGANTS

Els dies 29 de febrer i 1 i 2 de març es va fer simultàniament a la Biblioteca i al Punt Jove Flik Flak un taller de punts de llibre gegants. A partir d'unes fustes d'1,70 X 0,35 i de diferents materials (papers, pintura, roba, retoladors...) 8 grups de nens (de 6è de primària i de 1r d'ESO) van elaborar uns punts de llibre gegants amb un denominador comú: que sortís un personatge de conte i el logo dels 25 anys de la biblioteca.
Els punts de llibre són aquests:

Durant la setmana del 5 al 9 de març els punts de llibre van estar exposats a la biblioteca i tots els usuaris van anar passant a votar el seu punt de llibre preferit. El divendres, vam fer el recompte de vots i els resultats van ser els següents:
TOTAL DE VOTS: 355
VOTS VÀLIDS: 353
VOTS EN BLANC: 1
VOTS NULS: 1
Punt de llibre més votat: DIARI DEL GREG (número 5)
2n classificat: LA CAPUTXETA VERMELLA (número 7)
3R classificat: LA FADA (número 2)

El primer classificat serà exposat a l'Ajuntament de Balenyà, el segon a l'Espai Cultural i el tercer al pavelló municipal d'esports.

ACTE 7: QUINZENA DE PERE CALDERS

Ja que aquest 2012 es commemora el centenari del naixement de l'escriptor Pere Calders a la biblioteca hem aprofitat per:
- Fer un racó dedicat a Pere Calders amb fotografies, l'Auca de Joan Vilamala i l'obra de l'autor
- Explicar el conte "Raspall" de Pere Calders a tots els nens de l'escola
- Representar, gravar i projectar un fragment d'"Antaviana" amb nens de 6è de primària
- Fer la tertúlia del dilluns 12 de març a partir de 2 contes de Pere Calders "Coses de la providència" i "Una invasió subtil".

Ja preparem els actes 8 i 9... De moment us avancem que l'acte 8 es farà conjuntament amb el Centre Obert La Quitxalla i l'acte número 9 tindrà relació amb el món del teatre.