martes, 26 de abril de 2016

Sant Jordi 2016

Biblioteca Jove

HOLDEN, Blair. Te odiaré hasta que te quiera! 


Tessa es una chica del montón. Su plan para el último curso del instituto es pasar desapercibida y seguir admirando a su fichaje, Jay Stone, desde la distancia. Pero todo cambia cuando el hermano de Jay, Cole, vuelve al instituto.
Desde que Tessa puede recordar, Cole se ha dedicado a hacerle la vida imposible. Aunque también es verdad que si vas a tener un enemigo número uno, mejor que sea como Cole: alto, buenorro como hay pocos y con unos ojos azules que tiran para atrás. Sí, es verdad, ha sido el tormento de Tessa desde que eran pequeños: le ha puesto motes, se ha metido con su manera de hablar, de andar y hasta de respirar. Pero el chico que ha vuelto no se parece en nada al bully de antes. Este chico nuevo la desafía, prueba sus límites, la fuerza a sacar a la chica guay que ella se empeña en esconder bajo una capa de mediocridad y cutrerío...

HOLDEN, Blair. ¡Más razones para odiarte!

Cole ha pasado de ser el acosador personal de Tessa a ser la única persona a la que ella quiere ver por las mañanas. Su objetivo para el primer año en la universidad es vivir a tope y amar profundamente.
Pero una vez en el campus, queda claro que su novio tiene la habilidad de encandilar a todo lo que se mueve. Cuando las universitarias empalagosas ataquen, las antiguas inseguridades de Tessa volverán a aparecer e incluso al mismísimo Cole Garyson Stone le costará convencer a su chica de que ella es la única.

ROWELL, Rainbow. Enlazados

 «Hola, soy el tío que lee tus mensajes y, por cierto, me he enamorado de ti...»
Beth y Jennifer trabajan en el departamento de redacción de un periódico. Son inteligentes, divertidas y muy buenas amigas, y suelen escribirse correos en los que discuten aspectos de sus vidas personales, pero lo que no saben es que un compañero de trabajo también los está leyendo.
Lincoln O'Neil es el tipo que lee los correos. Ese es su trabajo en la empresa. Debería haberlas advertido la primera vez que transgredieron las normas, pero las dos parecen tan majas... Le gustan, le gustan mucho, sobre todo Beth.
¿Podrías enamorarte de alguien a quien no has visto nunca?


BLUE JEANS.  Tinc un secret

Tinc un secret no és la 4a part de la trilogia d’El Club dels Incompresos, sinó un complement, textos del blog personal que escriu la Meri, una de les “incompreses”, el lloc on confessa les seves pors i inseguretats i que, a la pel·lícula que s’estrena per Nadal basada en la trilogia, tindrà un paper fonamental. En un to intimista i personal, la Meri expressarà els seus dubtes respecte a la seva homosexualitat, la seva opinió sobre la resta d’”incompresos” i, el més important, veurem com segueixen les vides dels membres del Club en un futur no gaire llunyà.



Novel·la adults

NAVARRO, Julia. Historia de un canalla

Thomas Spencer sabe cómo conseguir todo lo que desea. Una salud delicada es el precio que ha tenido que pagar por su estilo de vida, pero no se lamenta por ello. Sin embargo, desde su último episodio cardíaco, una sensación extraña se ha apoderado de él y en la soledad de su lujoso apartamento de Brooklyn, se suceden las noche...

EYRE, Pilar. Mi color favorito es verte

Pilar Eyre, una periodista madura y aún presa de una gran pasión por la vida, conoce, durante un verano en la Costa Brava, a Sébastien, un corresponsal de guerra francés de gran atractivo. Entre ellos surge un amor inesperado que los lleva a vivir tres días de intensa relación erótica y sentimental.
Cuando Sébastien desaparece repentinamente, Pilar lo busca con desesperación siguiendo las pistas ambiguas que el periodista ha ido dejando a su paso, pero los resultados son cada vez más sorprendentes y misteriosos.

FERRANTE, Elena. L'Amiga genial

Elena Ferrante és l’escriptora sense cara. La seva figura està envoltada del secret més absolut. L’únic que se’n sap és que va néixer a Nàpols, però hi ha qui fins i tot afirma que qui s’amaga sota aquest pseudònim és un home. L’amiga genial és el primer volum d’un quartet que dibuixa un retrat sentimental de l’experiència femenina, la rivalitat i l’amistat.

L’amiga genial segueix les dues protagonistes –la Lila i la Lenù– durant la infantesa i l’adolescència en un barri miserable de Nàpols, entre una multitud de personatges que les acompanya. L’autora sap aprofundir com ningú en la complexa naturalesa de l’amistat entre dues nenes, dues noies, dues dones, seguint pas a pas el seu creixement individual, la manera com s’influeixen l’una a l’altra i els sentiments bons i dolents que alimenten durant anys una relació intensa i autèntica. I ho fa amb una veu tan sincera i potent que tindreu la sensació que no heu llegit mai res que s’hi assembli.

FERRANTE, Elena. Història del nou congnom


Hi retrobem de seguida la Lila i l’Elena, i aquesta gran història d’amistat complicada i meticulosament retratada: la seva relació d’amor i odi i l’entramat indestriable de dependència i alhora voluntat d’autoafirmació.
La Lila i l’Elena tenen setze anys i se senten en un cul-de-sac. La Lila s’acaba de casar, però de seguida que adopta el cognom del seu marit té la impressió d’haver-se perdut a si mateixa. L’Elena s’ha convertit en una estudiant modèlica, però,  justament al casament de la seva amiga, descobreix que no està bé ni al barri ni fora.

LEON, Donna. Las aguas de la eterna juventud

El comisario Brunetti investiga el extraño caso de Manuela, una joven treintañera que, años atrás, a los quince años, estuvo a punto de morir ahogada. Su abuela, la condesa Demetriana Lando-Continui, desconfía de la versión policial, según la cual la joven se arrojó a las aguas de Venecia.El punto de partida para la investigación de Brunetti es Pietro Cavanis, el único testigo, un borracho desmemoriado. La joven quedó seriamente perjudicada, atrapada en una eterna juventud por una lesión cerebral irreversible. El comisario buscará al verdadero culpable entre los archivos y rincones de una Venecia masifi cada por el turismo, recelosa de la nueva inmigración y sin expectativas para los jóvenes.

BENAVENT, Elisabet. En los zapatos de Valeria

A Valeria parecen irle muy bien las cosas. Su primer libro ha tenido una gran acogida, es joven, está casada con un hombre guapo e interesante y tiene unas amigas nada aburridas. Pero… no es oro todo lo que reluce y ella lo sabe muy bien. Lola, Nerea y Carmen acompañan a Valeria con sus problemas y con sus ocurrencias en este viaje en busca de la sinceridad a uno mismo en el que entre sexo, amor y otras locuras no todo va a ser precisamente fácil.

BENAVENT, Elisabet. Valeria en el espejo

Valeria está inmersa en una vorágine emocional.Valeria acaba de publicar su novela y tiene miedo a las críticas.Valeria se está divorciando de Adrián y no es fácilValeria no sabe si quiere tener una relación con VíctorY mientras Valeria teme, llora, disfruta, sueña……Lola no sabe qué hacer con Sergio. Se siente sola.…Carmen se ha despedido y lucha por comprender a Borja, su novio y antiguo compañero de trabajo.…y Nerea se levanta cada mañana con náuseas.


MARTÍ, Guillem. Cremeu Barcelona!

En una polsosa estació d'autobusos, a Ciutat de Mèxic, en Miquel espera l'arribada de la seva dona, Teresa, que no veu des de fa deu anys, i de la seva filla, que no coneix. Mentre les espera rememora amb amargor els esdeveniments que l'han portat fins a aquest lloc.
Els seus records el porten al gener del 39, dies abans que l'exèrcit rebel entrés a Barcelona.La República agonitza i la guerra està perduda, i la ciutat és ja una ombra del que era: el que pot fuig a la frontera i el que no espera resignat la sort del vençut. En aquestes condicions arriba l'ordre del Komintern d'arrasar la ciutat, destruir les vies de comunicació i centres neuràlgics d'energia, aigua i transport, per no deixar res dempeus a l'enemic. Miquel Serra, membre del PSUC i conseller de la Generalitat és l'encarregat de dur a terme aquesta ordre de terra cremada. Però en Miquel, en aliança amb en Corbacho, un sergent madrileny veterà de l'exèrcit republicà, i jugant-se la vida, boicoteja aquests plans i salvaguarda la ciutat.

ROCA, Maria Carme. A punt d'estrena


L’Eulàlia Rovira és una maniquí barcelonina cotitzada i de referència. La seva vida personal, en canvi, és un enfilall de desencerts. Per això ha decidit separar-se del marit, que cada dia que passa descobreix que se li fa més desconegut i inquietant.

Com ha arribat a aquesta situació? Encara que de portes enfora ara sembla que la vida li somrigui, n’ha passat de tots colors amb una infantesa malaltissa, la guerra civil i una família difícil que es divideix entre Barcelona i Manresa. Però si la seva àvia, que viu ancorada en el passat, guarda un secret, ella sempre ha tingut un somni des de petita: el desig de convertir-se en una gran maniquí. I és que des que té ús de raó, l’Eulàlia s’ha interessat pel món de la confecció i les passarel·les, i es quedava extasiada llegint les pàgines de la revista il·lustrada Jorba. Les circumstàncies la duran a treballar de dependenta a Can Jorba i a participar en les desfilades de prêt-à-porter que el magatzem organitza per mostrar els models que s’hi confeccionen. I, per què no admetre-ho, l’elegància natural que captiva els creadors de moda li permetrà fer les primeres passes cap a una vida plena de somnis i il·lusions a punt d’estrena.


BUSQUETS, Blanca. Jardí a l'obaga

Els Torralba són una família barcelonina que als anys trenta es fan una casa amb jardí al poble de la Carena. L'Aniol, el seu masover, ens explica la història d’aquesta família i la seva pròpia, des d'aleshores fins avui dia. Les relacions entre una família amb diners i una família d’humils masovers no sempre haurà estat fàcil. I menys si hi ha hagut pel mig una història d’amor truncada i secreta. Tot i l’harmonia aparent i l’adaptació a uns temps canviants, el lector anirà trobant indicis inquietants, punts d’alarma, i no podrà fer altra cosa que imaginar fets terribles que contrastaran terriblement amb l’estampa idíl·lica que un passejant podria tenir de la Carena.

CALPENA, Enric. Barcelona. Una biografia


La Barcelona que avui coneixem, que rep set milions i mig de turistes l’any i que és coneguda i elogiada a tot el món per la seva capacitat creativa i el seu esperit  innovador (la Nova York europea) i  per la seva capacitat industrial i el seu rigor i seriositat en els negocis fruit de les dinàmiques internes de més de 2000 anys d’història i del dia a dia dels seus successius habitants. 
Els somnis i ambicions, les necessitats i les esperances, les lluites i les derrotes de la gent que des del neolític ha habitat i construït Barcelona han modelat la ciutat, adaptant-se a les noves circumstàncies i reinventant-la en cada època.
Barcelona. Una biografia dóna compte d’aquest flux dinàmic del temps i de la història. La crònica d’una ciutat, la seva història a través del temps com un organisme viu en continua evolució. L’èpica d’una ciutat a la vora del Mediterrani que s’ha forjat amb comtes, guerrers o reis i amb manobres, comerciants, fabricants, arquitectes, dissenyadors i emprenedors de tota mena.
Entre el passat i el present, atenent als episodis més esplendorosos i coneguts de la història, però també als grans buits i silencis, Barcelona.  Una biografia és un llibre imprescindible per a qualsevol lector que visqui o senti curiositat per la forja d’una ciutat emblemàtica.


Per als més petits

Horacek, Petr. El ratolí i la pilota vermella

Què deu ser això tan bonic i brillant que penja de l'arbre? El Ratolí pensa que és una pilota, però el Talp està segur que és un globus, i el Conill diu que és una bala. Cap d'ells hi pot arribar tot sol. Com s'ho faran?

Vere, Ed. Max diu bona nit

Aquest és en Max. Ja fa estona que hauria d'estar dormint. Està molt cansat. Abans d'anar a dormir, només li cal dir bona nit a la Lluna... Però on és la Lluna?

Lionni, Leo. El somni d'en Mateu

L'art ho és tot per a en Mateu. La primera vegada que visita un museu li canvia la vida i descobreix un nou món de formes i colors que li serviran per plasmar els seus somnis sobre teles.

Lovoie, Mathieu & Marianne Dubuc. Però, papà

És l'hora de ficar els nens al llit, però el papa s'oblida de tot... dels pijames, del got d'aigua... i fins i tot del llit. Que n'és de despistat, el papa!





Velthuijis, Max. El drac vermell
  
Lheroi que aconsegueixi vèncer el terrible drac Fu obtindrà la mà de la princesa. Però cap dels valents cavallers que ho han provat no ha tornat mai més.

Canal, Eulàlia & Rocío Bonilla. Els fantasmes no truquen a la porta

L'Ós i la Marmota són amics i sempre juguen plegats. Però una tarda, l'Ós li diu a la Marmota que ha convidat l'Ànec a jugar amb ells. A la Marmota no li agrada l'Ànec ni cap altre animal que pugui espatllar la seva amistat amb l'Ós. Per això està decidica a evitar l'Ànec vagi a jugar amb ells. I serà capaç de fer el que calgui!

Altés, Marta. El rei de la casa

La vida d'un gat no sempre és fàcil. L'arribada d'un gos a casa trastoca tot, i planteja els mateixos problemes que provoca l'arribada d'un germà. 

Wee Dee Tan. Lili


En un poblet hi vivia una nena normal que es deia Lili. Bé, era normal tret de per una cosa: la Lili tenia els cabells vermells com el foc, cremaven tot el que tocaven. A la Lili li costava fer amics, ser diferent li portava molts problemes. Però... i si al final ser diferent fos un avantatge?

Vila, Francesc i Marco, Jaume. El viatge d'en Biel pèl de fletxa 

Un àlbum il·lustrat que ens ensenya que el viatge és la millor manera d'aprendre i aprendre és la millor manera de viatjar.

Torrent, Daniel. Àlbum per a dies de pluja

Hi ha gent a qui no agrada quan les vacances s'acaben, però jo sempre dic que l'últim dia d'estiu és el meu preferit. De vegades no em creuen, però clar, jo tinc les meves raons.

Manso, Anna. L'últim violí
 
L'Octavi s'ho passa molt bé mirant com treballa el seu pare al taller i jugant amb els amics. Un dia l'Octavi s'adona que les coses estan canviant i, com que no és un superheroi per transformar el món al seu gust, haurà de fer-ho a la seva manera. 
Asensio, Albert. Al mar

Al mar hi viuen peixos, pops, balenes, estrelles de mar i cavallets marins, dofins...

Benegas, Mar. Com adormir a un lleó i altres cròniques verídiques

L'Anna vol ser periodista. Té una germana petita, la Sol, una àvia, periodista també, que li regala una gravadora, un avi misteriós, i un pare i una mare. Fins aquí tot sembla normal. Però, de sobte, comencen a succeir coses extranyíssimes a casa seva: l'Anna ho grava tot i en fa unes cròniques fabuloses.  

Allemagna, Beatrice. Bon viatge, petitó! 

Un nen es prepara per sortir de viatge. No sabem on va, però sabem que ha d'anar lluny. Es prepara com si seguís un ritual precís en el qual participen la mamà, el papà i fins el gat. Un petit i delicat llibre per acompanyar cada nit el lector cap al món dels somnis. 

Ruiz Johnson, Mariana. La mare se'n va de viatge

Quan la mare se'n va de viatge per feina, la casa no fa olor de flors i és el pare qui cuida del petit elefant. La maleta, l'aeroport, el comiat... tot un procés fins que la mare per fi regressa. 
Child, Lauren. El nen nou

L'Elmore Green, com molts altres nens, va arribar al món essent fill únic. Tenia una habitació només per ell, i tot el que hi havia era seu. Els seus pares creien qe ell era el petit més adorable del món. Però un dia, tot va canviar...

Aparicio, Anna. La Blancaneu i els set nans polits


El relat clàssic de la Blancaneu capgirat per un mitjó. Un conte desexplicat, ple de sorpreses i molt d'humor, que farà volar la imaginació dels lectors. 

Lemniscates.  Arbres

Els artbres netegen l'aire que respirem, ofereixen les seves llavors en cada fruit, són la casa de molts i estenen la seva ombra per a tots per igual. T'has fixat alguna vegada en com viuen els arbres?

Copons, Jaume. La llegenda del mar

Una altra aventura de l'Agus Pianola i la seva colla de monstres. Les aventures més esbojarrades qeu et puguis imaginar. 

Alonso de Santos, José Luis. El nen de traspàs

El Daniel no és un nen com tots els altres, ell ha tingut la bona o mala sort d'haver nascut un 29 de febrer, i això fa que senti que és diferent a la resta de nens. 
Morgenstern, Susie. Cartse d'amor de 0 a 10 anys

L'Ernest té 10 anys. 10 anys de buidor, ja que la seva mare va morir el dia que ell va néixer, i el seu pare ha desaparegut. 10 anys d'avorriment. La vida amb la seva àvia no té cap al·licient: escola, dinar, deures, sopar. Ni telèfon, ni televisió. L'única distracció és una misteriosa carta que l'avi de l'Ernest havia enviat des del front durant la guerra. 
Rodari, Gianni. Contes per telèfon

Hi havia una vegada ... una nena el pare de la qual era representant de comerç i estava de viatge sis dies a la setmana. Però aquella nena no podia adormir-se sense que li expliquessin un conte. I cada nit el seu pare li trucava per telèfon i li explicava un conte. 
 

 



 

lunes, 25 de abril de 2016

Grup de Tertúlia. Sant Jordi: recordant Montserrat Roig

PRESENTACIÓ

Per la importància com a escriptora, i pel seu compromís cívic, Montserrat Roig va ser un dels personatges més destacats de la Catalunya de la segona meitat del segle XX. Tenint en compte que el 10 de novembre farà 25 anys que va morir i recordant, també, la vinculació de la seva família amb el nostre poble, el Grup de Tertúlia ha considerat oportú compartir avui amb vosaltres un parell d'articles de Montserrat Roig. El primer, fa referència a la Barcelona olímpica, o més ben dit, a la deshumanització de les ciutats. El segon, parla de llegir al llit. Per acabar, escoltarem unes paraules de l'Antònia. 

CANÇONS PER A CIUTADANS DE SEGONA EN UNA CIUTAT DE PRIMERA
28 de novembre de 1990

"Sóc cec i ho puc veure tot. Però ho veig d'una altra manera. No veig aquesta ciutat, ara que em diuen que té els budells a l'aire. Hi ha esvorancs i andanes. Petits ponts que ajuden a travessar el carrer els que hi veuen. Camino i no em deixen aturar-me, i els cotxes em passen a frec. No esperen, els cotxes no esperen mai. No oloro amb calma les flors, algú té pressa al meu darrera. Em fan creuar un carrer i no el volia creuar."

"Sóc sorda i sento tot el brogit. Tothom, a la vora, em crida. No sento les paraules però m'arriben l'espetec de les frenades, el cruixir de les rodes dels autobusos, com retrunyen els carros de les escombraries. Tothom m'escridassa i no saben que sóc sorda. Ningú no posa un rètol per avisar-me que l'ascensor no funciona. I m'agrada el carrer. Hi podria entendre més coses que no pas a la televisió, on a penes si pensen en mi."

"Sóc vell i m'agrada caminar. Ara una passa, ara una altra. Però les motos m'empaiten, just quan ha canviat el semàfor. Em miren amb desdeny. Camino massa a poc a poc. M'agradaria, algun dia, anar als afores, però el tren està fet per a escaladors. Aquesta és la ciutat dels atletes, dels trapezistes. Voldria aturar-me, seure en un banc, en un esglaó i badar. Però, al carrer, ningú no bada. No s'hi val a badar, et diuen, I, cada vegada que passo un carrer, tanco els ulls i penso, aquesta vegada, potser, no em salvaré, no arribaré a l'altra vorera."

"Sóc una nena i, al damunt, hi ha tot de caps. A sota, una desfilada de cames. Caps i cames al meu voltant. No veig res, no hi guipo. Al carrer, sempre hi he de córrer i la mare m'arrossega. M'han dit que el carrer és d'allò més perillós. No puc enfilar-me, no puc caure, no puc saltar, no puc jugar. El carrer és el bosc i els llops em guaiten."

"Vaig amb cadira de rodes i m'agrada veure el mar. Visc a la part alta de la ciutat però, al mar, no hi puc arribar. Les voreres són altes, les escales no tenen passamans, no puc pujar als autobusos, no puc pensar d'anar amb metro per arribar-me al mar. Cada dia, organitzen el carrer com si fos una cursa, però només els veloços saben on és la meta. A tot arreu hi ha escales i, els qui no baixen les escales, van amb cotxe. O amb moto."

"Sóc cec, sóc sorda, sóc vell, sóc una nena, vaig amb cadira de rodes... I ens han dit que aquesta ciutat està quedant molt bonica. És la ciutat olímpica, és la ciutat del circ. Segurament, el 1992 ens duran a uns camps molt bonics, als afores, perquè no fóra educat molestar els ciutadans. Diuen que, fins i tot, en aquests camps tindran unes dutxes molt agradables. Farem cua amb el sabó en una mà, la tovallola a l'altra i, en acabat, entrarem."

UN DOLCÍSSIM DESIG DE PECAR
13 de gener de 1991

Hi havia un pecat mortal que m'havia de dur de dret a l'infern, i aquest pecat era llegir al llit. M'ho havien dit les monges de la Divina Pastora, el col·legi on vaig aprendre que el desig de pecar, més que el pecat, podia arribar a ser un desig ben dolç. 

(...) A casa, no n'estaven convençuts amb la idea que pecaves si llegies al llit. I tothom ho feia. Una casa de pecadors, la meva. 

Llegia al llit tot demanant-me si les monges tenien raó. (...) Als catorze anys, vaig anar a un institut on el pecat, la noció de pecat, va deixar de regir la meva vida. (...)

Però, què llegia jo, tot pecant, al llit de la meva infantesa? (...) Sobretot, les històries de Guillermo Brown. (...) Ell va ser el còmplice del meu desig de pecar, que no era sinó poder-me anar a un altre món amb el rei dels proscrits, brut, impertinent, amb el rostre ple de màscares, els mitjons al garró, les sabates descordades, la corbata desfeta i la gorra de trascantó. (...)

Vaig tardar, també, a saber que l'autor de Guillermo Brown, el senyor Richmal Crompton, era una dona. De què es venjava aquella senyoreta victoriana que volia escriure novel·les amb personatges encarcarats i que va acabar per crear un personatge que contradeia tots els meus manuals d'urbanitat? No ho sé pas, però ho podem intuir. Ara fa cent anys que va néixer i, gràcies a ella, conservo encara, amb goig i sense engruna de penediment, el dolcíssim desig de ser una pecadora tot llegint al llit. 


Como me agradaría 
poder utilitzar el papel y la tinta
para poder expresar
la gratitud que siento
por los sabios
que sí supieron dejarnos en herencia
su saber y sus pensamientos
que por muchos años que pasan
siempre están de actualidad.

Antonia De La Rubia